En 1923, amb la creació de l’Institut d’Investigació Social en Frankfurt del Main, un grup d’investigadors va donar lloc a l’Escola de Frankfurt. Tanmateix, les bases teòriques de l’Escola no començaren a tindre una projecció internacional fins al 1930, quan Max Horkeimer va ser nomenat director de l’Institut i aconseguí donar-li prestigi. Com Horkeimer, Theodor Adorno, Walter Benjamin i Herbert Marcuse, els membres més destacats de l’Escola, provenien de famílies d’origen jueu. Aquest fet va afectar l’Institut d’Investigació Social, ja que, amb l’arribada de Hitler al poder, molts dels integrants es van haver d’exiliar fins al 1949 quan van tornar per tal de reprendre les investigacions el 1950.

escuela-critica-de-frankfurt.jpg
Esquema de l'Escola de Frankfurt. Font: mindomo.com [https://www.mindomo.com/pt/mindmap/escuela-de-frankfurt-b2391fd19bbc439fb16a02452649d886]



L’Escola de Frankfurt es caracteritza per ser l’origen de la creació de la Teoria Crítica, per la qual cosa, també se l’anomena així. Aquesta va nàixer a partir de la necessitat que tenien els integrants de l’Escola d’analitzar la dinàmica de la societat burgesa, de la que formaven part, i que s’organitzava econòmicament mitjançant el capitalisme. Així, des de la seua posició social, començaren una anàlisi basada en dos objectes d’estudi: d’una banda, els processos que consolidaven la societat industrial avançada (burgesa-capitalista), articulada en el context urbà i que mantenia relacions simbòliques gràcies als mitjans de comunicació de masses; i, d’altra banda, la indústria cultural que convertia la producció artística i cultural en una creació capitalista dirigida al consum de masses, de manera que creava una “falsa cultura”que els individus de la societat industrial avançada tractaven com un element més.

Les bases teòriques que conformen l’Escola de Frankfurt tenen un caràcter interdisciplinari, ja que arrepleguen la visió de denúncia contra el sistema capitalista del marxisme i l’anàlisi de l’inconscient propi de la psicoanàlisi de Freud. Aquest últim l’empren per a estudiar com els mitjans de comunicació són capaços d’inserir el capitalisme en la societat a partir del domini de les consciències, de manera que provoca que les persones actuen i prenguen decisions a partir de la informació del subconscient. Cal destacar que els membres de l’Escola de Frankfurt confien en la racionalitat de les persones, però aquesta és anul·lada amb la intervenció dels mitjans de comunicació que, malgrat que primerament pensen que són l’eina per a transformar la societat i aconseguir emancipar als individus de la societat de masses, acaben sent concebuts com a un instrument de reproducció de masses i, per tant, descartant que pugen canviar la societat.


Bibliografia i webgrafía:

· Gabás Pallás, Raúl Pedro. La Escuela de Frankfurt. Endoxa: Series Filosóficas, pàgs. 187-228 ISSN 1133-5351. [Consultado: 8 mayo 2018]. Disponible en:
http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:Endoxa-1999C97C7A3E-24A6-309C-84D2-CD52F39079E4&dsID=escuela_frankfurt.pdf
· Román Reyes (Dir): Diccionario Crítico de Ciencias Sociales. Terminología Científico-Social, Tomo 1/2/3/4, Ed. Plaza y Valdés, Madrid-México 2009. [Consultado 8 de mayo 2018]. Disponible en: http://webs.ucm.es/info/eurotheo/diccionario/E/ef_1generacion.htm
· Escuela de Frankfurt. Boulesis. [Consultado; 8 mayo 2018]. Disponible en: http://www.boulesis.com/especial/escueladefrankfurt/

· Briceño Linares, Ybélice. La escuela de Frankfurt y el concepto de industria cultural. “Herramientas y claves de lectura”. Revista Venezolana de Economía y Ciencias Sociales, vol. 16, núm. 3, septiembre-diciembre, 2010, pp. 55-71 [Consulta: 8 mayo 2018]. Disponible en: http://www.redalyc.org/pdf/177/17731133004.pdf