Elisabeth Noelle-Neumann (19 de desembre de 1916- 25 de març de 2010) fou una politòloga alemanya. Coneguda per ser l’autora de la teoria de la Espiral del Silenci, estudià periodisme a Berlín; la necessitat d’englobar les idees sobre opinió pública van tenir una influència decisiva en la trajectòria professional de Neumann. Completà els seus estudis a la Universitat de Missouri i es doctorà a Berlín el 1939. Fou una de les persones que va fer el possible per dur a Europa els avanços americans en demoscòpia.

Noelle_Neumann_200_1053635p.jpg


Als anys setanta, quan Neumann treballava mesurant la intenció del vot en processos electorals, un aspecte cridà la seua atenció: els empats registrats no es confirmaven a les urnes; s'afirmava que els electors simplement s'hi sumaven en l’últim moment amb l'efecte conegut com cavall guanyador. Les seues investigacions demostraven que les persones canviaven les seues eleccions per por a quedar aïllades de la resta.


8573854.jpg

La investigadora alemanya, recuperà i actualitzà el concepte de clima d’opinió. Els individus observen constantment el seu ambient, valoren que opinions són dominants en els temes de controvèrsia, quins van a la baixa i quins a l’alça i d’aquesta manera busquen no aïllar-se en particular, a l’àmbit públic. Es així com es produeix el que la investigadora denomina l'espiral del silenci, per la que els individus en desacord callen i tendeixen a conformar-se amb les idees predominants de l’entorn. No obstant això, afegeix que hi ha moltes qüestions de l’àmbit públic que escapen de l’observació directa, per la qual cosa els individus tendiran a orientar-se mitjançant les representacions del ambient que faciliten els mass media.





Entre els termes presents en la teoria d'Elisabeth destaquen tres:

-Declaracions públiques de diverses fonts: no només de les persones del grup al que pertany l'individu, sinò també de periodistes i mitjans de comunicació. Com ella assegura, "ofereixen representacions de l'ambient de les persones en tots aquells dominis als que aquestes no tenen accés directe, i per tant, la influència dels mitjans és potencialment molt gran junt amb els efectes, que són perceptibles i continus.

-Percepció selectiva: els mitjans no influeixen en les persones, però les recondueixen per recórrer al seu poder. Així el subjecte, en funció de les seues expectatives, selecciona un objecte d'atenció i desatén la part restant de la informació.

-Percepció quasi-estadística: Les persones estan observant contínuament els esdeveniments del seu ambient de forma conscient i inconscient. Aquest terme no és passiu sinó evaluatiu, donat que va assignant valors a les opinions que estan a l'alça o a la baixa.

loquepienso-digo-blog-desmontando-a-babylon-wordpress.jpg




BIBLIOGRAFIA
- VALBUENA DE LA FUENTE, Felicísimo. «La teoría de los efectos de E. NOËLLE-NEUMAN». En Teoría general de la información. [PDF] 2001. [Data de consulta: 6 d'abril 2018] Disponible a: http://www.fgbueno.es/edi/val/fvtgi37.pdf
- INFOAMÉRICA. "Elisabeth Noelle-Neumann (1916-2010)" [en línia] Disponible a: https://www.infoamerica.org/teoria/noelleneumann1.htm
- NOELLE-NEUMANN, Elisabeth. La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona:Paidós, 1995. 332 pp. ISBN: 978-84-493-2432-1.