La teoria del construccionisme o constructivisme es basa en un principi segons el qual la realitat social no existeix de forma natural, sinó que és producte de l’acció de les persones. En aquest procés, el llenguatge seria un element fonamental: allò que no denominem no forma part de la realitat que compartim, ja que no podem fer referència a eixa experiència.

Així doncs, a l’obra La construcció social de la realitat, Peter L. Berger i Thomas Luckmann, principals exponents de la teoria, conceben el llenguatge com un mitjà que permet atorgar un caràcter objectiu a la realitat per a que aquesta puga ser entesa de forma comuna per un conjunt d’individus. D’aquesta manera, a través de l’objectivació de la realitat mitjançant el llenguatge, es crea l’ordre dins del qual la realitat de la vida quotidiana adquireix sentit per a les persones.

En el procés de construcció de la realitat social, el llenguatge permet crear ponts entre objectes que no es troben en l’ací i l’ara, de manera que fa present una diversitat d’objectes absents a nivell espacial, temporal i social. És capaç, doncs, de transcendir per complet la realitat de la vida quotidiana mitjançant la construcció de grans representacions simbòliques, com són la religió, l’art, la ciència o la filosofia.

A més, també crea camps semàntics, que són zones de significat lingüísticament delimitades, una espècie d'esquemes classificadors per a diferenciar els objectes. Així doncs, el cos general del coneixement és distribuït socialment i classificat en camps semàntics.
Esquema.png
Anàl·lisi del llentuatge com a fonament del coneixeement de la vida quotidiana. Font: Crespan Echeyonen


Més enllà, el llenguatge contribueix a que les objectivacions de què parlàvem queden legitimades i es convertisquen en institucions (activitats rutinitzades i concebudes com una realitat de la que no podem escapar). En aquest sentit, cal destacar el paper del llenguatge transmès als mitjans de comunicació, que es conceben com importants agents socialitzadors que ajuden a la creació d’aquests consensos socials en la construcció de la realitat.

A més de ser el principal mitjà per a la construcció social de la realitat, el llenguatge també contribueix a la mediació d’aquesta realitat socialment construïda. En paraules dels autors, el llenguatge «és el portador del coneixement social, però també és un sistema d’acció i, per tant, s’actualitzarà en situacions d’interacció concretes». En aquest sentit, permet al subjecte desenvolupar-se en les experiències de la vida quotidiana.


BIBLIOGRAFIA
BERGER, Peter L.; LUCKMANN, Thomas. La construcción social de la realidad. Zuleta, Silvia (trad.). Primera edició. Buenos Aires: Amorrortu editores, 1968. 115 pàg. ISBN: 950-518-009-8.

CRESPAN ECHEGOYEN, José Luis. La construccion social de la realidad [PDF]. Buenos Aires: 1986. Disponible en: https://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n1/02102862n1p181.pdf

RIZO GARCÍA, Marta. Construcción de la realidad, Comunicación y vida cotidiana – Una aproximación a la obra de Thomas Luckmann [PDF]. Universidad Autónoma de la Ciudad de México: 7 de juliol de 2015. Disponible en: http://www.scielo.br/pdf/interc/v38n2/1809-5844-interc-38-02-0019.pdf

VILARO, Marta I. Transcripción de La Construcción Social De La Realidad - Berger y Luckmann [en línia]. Disponible en: https://prezi.com/xdmg8lqqq7ku/la-construccion-social-de-la-realidad-berger-y-luckmann/