DOBLE CLIMA D'OPINIÓ


El concepte “doble clima d’opinió” fou encunyat a l’obra "L'espiral del silenci. Opinió pública: la nostra pell social" (1977), basada en la teoria de l’espiral del silenci, que abasteix el marc de les ciències polítiques i de la comunicació proposada per la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann. Ací, presenta l’opinió pública com una forma de control social on els individus adapten el seu comportament a les actituds predominants o les que pareixen majoritàries.

Però a l’hora parla d’un clima de doble opinió, que és la diferència entre el clima percebut per la població i el clima representat pels mitjans, una situació que es dona quan la majoria de persones té una percepció sobre quina és l’opinió dominant diferent al que vehiculen els mitjans de comunicació.

Neumann creu que la influència real dels mitjans és molt més complexa que la del model de la conversació individual i segueix les propostes de Walter Lippmann, segons les quals els mitjans graven els estereotips a partir de la repetició i sorgeixen pseudorealitats entre la gent i el món exterior.

Segons la sociòloga, l’observació de l’entorn té dos fonts principals que nodrixen l’opinió pública: l’individu que observa directament el seu medi i aquest mateix individu que rep informació sobre l’entorn mitjançant els mitjans de comunicació, els quals han seleccionat prèviament la realitat.

Gràcies a l’anàlisi de les eleccions alemanyes de 1976 pogué confirmar aquest fenomen:
<<A soles aquells que havien observat l’entorn amb més freqüència a través dels ulls de la televisió havien percebut un canvi en el clima d’opinió; aquells que l’havien observat sense els ulls de la televisió no havien notat cap canvi en el clima.>>

Noelle-Neumann afirma que el filtre de la realitat per part de la televisió va canviar el clima d’opinió durant l’any electoral del 1976, a banda que els periodistes veien el món d’una manera molt diferent a com la veia l’electoral, donades les diferents conviccions polítiques i preferències, diferents entre ambdós actors. Aleshores, els periodistes a soles podien mostrar el món tal i com ells el veien, fet pel qual l’audiència tenia dos visions de la realitat i dos impressions sobre el clima d’opinió: la pròpia, basada en observacions de primera mà, i la basada en l’ull de la televisió.
tv es dios.jpg

Imatge de Déu tocant la televisió a imitació del quadre "La creació d'Adan" de Miquel Àngel. Representa la televisió com una creació dotada de deïtat.


Aquest clima de doble opinió fou bastant fort al 1976 per a impedir l’efecte del cavall guanyador en la direcció del guanyador previst.


Bibliografia:

Col·laboradors de Wikipedia. Espiral del silencio. Wikipedia, la enciclopedia libre [en línia]. Disponible en: https://es.wikipedia.org/wiki/Espiral_del_silencio


RISQUETE, Jaume (2016). La vigencia de la espiral del silencio en la sociedad red. Barcelona: Editorial UOC.

TERAN ANCIANO, Julio (2016). El doble clima de opinión. La influencia de la televisión en una campaña electoral [en línia]. Disponible en:
https://es.linkedin.com/pulse/el-doble-clima-de-opini%C3%B3n-la-influencia-televisi%C3%B3n-en-teran-anciano