La teoria dels usos i gratificacions aporta un nou enfocament a les investigacions, abans la pregunta era què feien els mitjans amb l´audiència, ara es què fa l´audiència amb els mitjans.

L´audiència es considerada com un element actiu en aquesta teoria i se li atorga la capacitat de elegir activament continguts en els mitjans per a satisfer les seues necessitats, i no soles això, sinó que l´eficàcia de la comunicació massiva estaria relacionada amb els receptors. Com l´audiència té unes determinades necessitats, triarà els mitjans en el cas de que aquests funcionaren com a gratificacions. Segons aquesta teoria, l´audiència es conscient del que vol i el que necessita quan s´exposa a un mitjà, es l´oposat al receptor passiu que teoritzen Laswell i Lazarsfeld i qüestiona la relació directa d´estímul-resposta. Cadascun dels membres de l´audiència està aïllat, i te necessitats distintes, a més aquesta teoria li atorga a l´audiència la capacitat crítica de fer judicis de valor sobre els continguts dels mitjans que estan consumint.

Katzjpg.jpg
Elihu Katz

Elihu Katz va ser el primer en estudiar empíricament que feia l´audiència amb els mitjans i va afirmar: "No importa que el mitjà siga gran i poderós, aquest no podrà exercir cap tipus d´influència sobre un individu a qui la informació o l´impacte creat pel mitjà no li haja resultat útil dins del contexte social i psicològic en el qual es desembolica.


waldo.jpg
The Waldo Moment.

Com l´audiència te aquesta capacitat de decisió, els mitjans de comunicació estaran oferint constantment productes dirigits a satisfer les necessitats de l´audiència i a més competint en altres fonts de satisfacció.


Aquesta concepció de l´audiència ha rebut prou crítiques, sobre tot des de l´Escola de Birmingham. Se l´ha acusada de ser massa individualista i obviar els factors culturals i contextuals, de ser poc sensible al contingut i el poder de determinats mitjans de comunicació que poden fer que l´audiència no tinga tant poder ni capacitat crítica com pretén atorgar-li la teoria. Per últim se l´ha dit que es una teoria hereva del funcionalisme i per tant massa conservadora.


Com exemple de com percep aquesta teoria a l´audiència recomane veure el capítol "The Waldo Moment", de la serie Black Mirror, que explica com un dibuix animat es presenta a una campanya política a Anglaterra.






BIBLIOGRAFIA
1. ROCCO, L. Teorías y Modelos de la Comunicación: Teoría de usos y gratificaciones: Katz, Blumler y Gurevitch. 04/04/2015. http://tymdecomunicacion.blogspot.com.es/p/blog-page_13.html.

2. STEFANNY, A. Teoría de usos y gratificaciones. 14/12/2013 https://es.slideshare.net/andreastefanny28/teoria-de-usos-y-gratificaciones

3. FUENTES MORA, D. TEORÍA DE USOS Y GRATIFICACIONES. 08/04/2013. http://loquemepidiomiprofesora.blogspot.com.es/2013/04/teoria-de-usos-y-gratificaciones.html.


4. PAPÍ, L. 'Black Mirror': The Waldo Moment y la tiranía de las redes sociales. https://www.espinof.com/series-de-ficcion/black-mirror-the-waldo-moment-y-la-tirania-de-las-redes-sociales 28/02/2013