gramsci.jpg

Antonio Gramsci (Ales, Sardenya, 22 de gener de 1891 – Roma, 27 d’abril de 1937) va ser un filòsof d’ideologia marxista i fundador del Partit Comunista Italià, fet que el va portar a ser empresonat durant el règim de Benito Mussolini. També va exercir com a periodista en la revista L’Ordine Nuovo, de la qual també n’era fundador, que incitava al proletariat a rebel·lar-se contra les classes burgeses. En presó, Gramsci va escriure Els quaderns de la presó (Quaderni del carcere) en què analitzava la història italiana i la teoria marxista.

Les seues aportacions teòriques van servir de referent per a la teoria crítica i, en concret, per als estudis culturals que tenien arrels marxistes. No obstant, Gramsci s’oposava a la concepció positivista del marxisme propi de l’antic partit socialista, que defensava que el capitalisme estava destinat a caure per ell mateix, donant lloc a una societat socialista. Este tipus de crítiques al Partit Socialista es recollien en les publicacions de L’Ordine Nuovo.




HEGEMONIA
Antonio Gramsci utilitzava el concepte “hegemonia” per referir-se al poder que tenen unes classes socials sobre unes altres, que estan dominades. En aquest cas, ell parla de l’hegemonia que exerceix la classe burgesa sobre el proletariat; este poder no només es basa en la repressió per part de l’Estat (que seria fàcil d’oposar utilitzant la força), sinó que també consisteix a introduir uns valors a través del sistema educatiu, les institucions religioses i els mitjans de comunicació perquè conformen una hegemonia cultural. El proletariat acaba assimilant estos valors i els fa conformistes, inhibint així la capacitat de revolució.

BLOC HEGEMÒNIC
Quan un grup social ja ha adquirit eixe poder de manipular la població, es converteix en el bloc hegemònic. En molts casos, este bloc es basa en les consignes d’”unitat”, “independència”, “nació” o “pàtria” per construir una societat sota la seua hegemonia, aquest va ser el cas d’Itàlia segons afirma Gramsci.

CULTURA
Per al filòsof marxista, la cultura (conjunt de valors i concepcions del món) és una part fonamental tant per a aconseguir l’hegemonia com per destruir-la i crear-ne una de nova. Les classes burgeses han inculcat una cultura perquè el sistema que les afavoreix es mantinga. No obstant, les classes treballadores han de tindre consciència de classe i, a partir d’ahí, conformar una cultura pròpia que siga substituïble a la lògica burgesa. Introduir cultura al proletariat significa “demostrar que l’existència de l’Estat socialista és un esglaó essencial de la cadena d’esforços que el proletariat ha de realitzar per a la seua completa emancipació, per a la seua llibertat”.




BIBLIOGRAFIA: