El concepte aïllament apareix a la teoría de l’espiral del silenci que naix de la mà de la politòloga, sociòloga i periodista alemanya Elisabeth Noelle-Neumann, amb el seu llibre L’espiral del silenci. Opinió Pública: la nostra pell social (1977). La teoria explica com l'opinió de la gent s'adhereix a les opinions majoritàries, que solen ser la dels mitjans de comunicació, per a integrar-se al sistema.

La opinió pública ens portegeix de l’aïllament social. El temor a l’aïllament fa que ens sumem a la opinió majoritaria o que ens callem, i així es produeix l’espiral del silenci: callem per la por a no estar integrats i ser castigats pels demés individus. Així que podem dir que la por a l’aïllament és la força que posa en marxa l’espiral del silenci.

378397.png
Esquema de l'espiral del silenci














Aquesta opinió majoritària es consensua als mitjans de comunicació i portar-los la contrària significaria anar en contra del que pensa la gran part de la població. Per aquest motiu, la gent abans de manifestar la seua opinió trata d’identificar quines són les dominants i la principal font d’informació seran els mitjans.

Elisabeth Noelle-Neumann va dur a terme la seua investigació en el context de les eleccions a Alemanya a 1965 i 1972, en les que va comprobar que part població acababa votant al cavall guanyador, a qui eixia com a victoriós a les enquestes i als mitjans de comunicació.

L'opinió pública és una forma de control social en la qual els individus adapten el seu comportament a les actituds predominants- Elisabeth Noelle-Neumann.

Bibliografía

- CARRATALÁ, Adolfo (2018). El paper de l'opinó pública: l'espiral del silenci. Universitat de València. [En línea]
- DÍAZ HERNÁNDEZ, Marianne (2015). La espiral del silencio: cómo una opinión puede dominar una sociedad. [En línea]
-NOELLE-NEUMANN, Elisabeth. “La espiral del silencio. La opinión pública y los efectos de los medios de comunicación”. Comunicación y sociedad. 1993, Vol VI, Nº1&2, p. 9-28. [En línea]